Jordi Hereu al programa "Matins" de TV3

El “discurs” de l’Hereu és un bon exemple del llenguatge buit de les institucions. Un discurs tan forçat que sovint costa d’entendre. Un discurs que ja estem massa farts de sentir. Jo, per moments, penso que ja no puc més.

Em crida l’atenció la seva forma de parlar de la ciutat com si parlés d’un negoci o d’un producte fent servir amb massa freqüència termes i expressions més pròpies del marketing o de les finances que de la política. Això és un bon indicatiu de quina és la seva visió de la ciutat. La sensació que he tingut després de veure tota l’entrevista és que aquest senyor no hi veu més sortida que la de continuar venent “imatge”, oferint Barcelona com un producte turístic cada cop més artificial i més deshumanitzat.

Un bon exemple d’aquesta visió mercantilista mal entesa és el que està passant amb la Boqueria. Mentre que Hereu insisteix què és “un dels millors mercats de tot el món” i que és “un gran actiu” d’aquesta ciutat, jo em permeto dissentir d’aquest pensament únic. La realitat és que el mercat de la Boquería, com tant altres indrets de Barcelona, està degenerant a causa de l’excés de voracitat mercantilista d’alguns dels seus comerciants que, pensant només en el dólar, han convertit moltes de les parades on tradicionalment compràvem els barcelonins en horteres reclams per a turistes low-cost que només vénen macedònies de fruites envasades en safates de plàstic per emportar i consumir a peu de carrer i que, en moltes ocasions, acaben per terra en un racó contribuint a embrutir una mica més el barri. Em sap greu, però fa ja uns anys que no hi vaig a comprar a la Boqueria mentre que abans anava cada dissabte i era una de les coses que em feia sentir orgullós del barri.

Ho sento, Hereu, però encara que he posa tota la meva voluntat a escoltar-te, no has aconseguit de convèncer-me ni un instant i, el que és pitjor, encara em fa por perquè cada cop més me’n adono dels plans que teniu la classe política per a aquesta ciutat que està sent venuda, prostituïda ella mateixa, per aquells que tant diuen que se l’estimen.